dilluns, 20 de maig de 2013

VIATGE A L'HADES, Cristina Chillón



Em dic Clavdia, i treballava a un laboratori on estàvem descobrint la cura del càncer, estàvem treballant en un experiment molt perillós, i una tarda em vaig quedar al laboratori fins tard amb l’experiment i una reacció química va estellar i va haver una gran explosió a tot el laboratori, tan l’edifici com jo vam quedar destruïts. Jo només amb 24 anys, acabada la carrera, amb un nuvi encantador, que m’estimava, i en procés de tindre fills, vaig morir. Em vaig quedar a la joventut, no vaig experimentar completament que era la vida. 
Van tenir el meu cos al laboratori dos dies sencers, després el van portar cap a la funerària  i llavors allí es va venir a acomiadar tota la família i amics. Jo veia com el meu nuvi, el meu pare, la meva mare, la meva àvia, el meu avi, el meu germà, ploraven moltíssim. I em sentia molt malament. Al acabar el dia, al endur-se el meu cos cap al crematori per fer de mi, cendres, l’ Ivan, el meu nuvi, va ficar-me el meu vestit preferit, que no havia estrenat encara, que me’l vaig comprar per la boda de una amiga meva, el meu anell de tous, que em van regalar els meus pares, un braçalet regalat pels meus avis, un collar de tous també que em va regalar ell, i un bitllet de cinquanta euros al pit.
Els meus pares no havien cregut mai en la vida després de la mort, però jo sí, i sempre deia que volia endur-me totes les meves coses.
Tal i com jo creia, hi ha vida després de la mort! La meva ànima estava viatjant, estava passant per un  passadís obscur, i al final vaig arribar a un llac negre on hi havia un home petit, lleig, que feia por, que tenia un submarí, amb una tecnologia molt avançada, i si li pagava deu euros em transportava al regne d’ Hades. Li vaig pagar i em va transportar, és clar, al arribar a l’entrada vaig trobar a Militanus, un monstre, maligne, amb sis colls enormes, vaig passar por, però no et feia res, et deixava entrar sense cap problema.
Quan vaig travessar la porta, va  aparèixer Hades assegut al seu gran tro junt a la seva esposa, em van saludar i vaig seguir cap a endavant, i allí estava la pitjor part els jutges, fills d’Europa i Zeus. Havien de escollir si enviar-me a un lloc o a un altre. Jo sempre havia sigut una persona honrada, amb diners, però amable i solidària, bona persona, i sempre he ajudat a la gent. Així que hem van enviar cap als camps elisis. I allí vaig estar per sempre més, m’ho passava molt bé, si hi fossin la meva família i amics estaria molt millor, però de veritat era com estar al paradís.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada