Avui la Cristina de quart d'ESO ens parlarà sobre la hipnosi. Tot plegat ens dur a HIPNOS.




Diu Grimal al seu Diccionari de mitologia grecoromana, que Hipnos és la personificació del Somni. És fill de la Nit i d'Èreb, i germà de Tanatos (la Mort). Figura que tot just ha passat la fase de la pura abstracció. Homer el representa vivint a Lemnos. Més tard Virgili l'ubica als inferns, i Ovidi, oferint-nos una detallada descripció del seu paulau encantat on tot dorm, el situa al país dels cimeris.
Se'l representa sovint com un ésser alat, que recorre veloçment la terra i el mar, i ensopeix els altres éssers.

"Hi ha prop dels Cimmeris una espluga enfonsada dins la concavitat d'una muntanya, casa i penetrals del son peresós, on mai, ni amb els seus raigs naixents ni al mig del camí ni quan declina, Febus no pot arribar; núvols mescalts amb calitges s'exhalen de la terra, i uns crepuscles de dubtosa llum. [...] Al mig de l'antre, hi ha, encimbellat, un llit de banús amb coixins de ploma, tot d'un mateix color, cobert d'un vel fosc, on reposa el mateix déu, amb els membres abandonats a la llangor. Al voltant d'ací d'allà, imitant diverses formes, jeuen tants de somnis vans com espigues tenen les messes, com fulles el bosc i la platja sorres llançades. [...]"

Ovidi, "Les Metamorfosis", XI, 592 i s. 

(Edició i traducció de la Bernat Metge)